Vols veure el documental ‘Classe Valenta’?

Compolcat i la productora Compacto organitzen un passi del documental ‘Classe Valenta’ i un col·loqui al voltant d’aquest experiment sobre el llenguatge polític i sobre la comunicació en campanya.

Dilluns 18 de desembre a les 19.15h podreu veure als Cinemes Balmes el documental Classe Valenta, de la productora Compacto, un experiment que mostra com s’utilitza el llenguatge en la comunicació política, en el discurs polític, per introduir un concepte en l’opinió pública. Podeu veure el trailer del documetal aquí.

Després del passi es farà un col·loqui sobre comunicació en campanya amb Víctor Alonso Berbel, director del documental; Àstrid Alemany, politòloga i vicepresidenta de Compolcat; Milagros Pérez Oliva, periodista; Xavier Muixí, director d’informatius de BTV; i Josep Cuní, periodista.

Si hi vols anar pots comprar la teva entrada aquí.

Compolcat ingressa a l’IAPC

L’Associació Catalana de Comunicació Política (Compolcat) ha ingressat formalment com a membre de la International Association of Political Consultants (IAPC) en el marc del 50è congrés internacional que l’associació celebra aquests dies a la capital d’Islàndia, Reykjavik.

L’IAPC és l’organització internacional que representa els consultors en l’àmbit de la comunicació política i que agrupa professionals de tot el món.

L’elecció d’Islàndia com a seu del seu 50è congrés no és casual, ja que és un símbol del diàleg. De fet, a Reykjavik va començar formalment el desgel polític de la guerra freda amb la mítica reunió i encaixada de mans entre els aleshores líders dels Estats Units, Ronald Reagan, i de la URSS, Mijaíl Gorbachov.

Compolcat ha estat convidada al congrés per tal de parlar de l’estratègia comunicativa i política de les parts en el procés d’independència de Catalunya, en el marc de la sessió sobre moviments de massa que s’hi ha celebrat.

La presència de Compolcat a Reykjavik s’ha completat amb l’ingrés formal de l’organització a l’IAPC, cosa que permetrà el seguiment i la participació en les seves activitats i un ventall d’informació i oportunitats en exclusiva per als socis de Compolcat, que d’aquesta manera fa un salt qualitatiu i entra en l’esfera internacional en la seva tasca d’anàlisi, innovacio i millora de la comunicació política i de la política, amb l’oferiment de nous canals i oportunitats als professionals catalans del sector.

Quan els aparells fan el sord, s’equivoquen

Per Meritxell Doncel Vidal

Les enquestes ja ho deien just abans de les primàries socialistes: la major part dels votants del PSOE preferia a Pedro Sánchez. Però l’aparell del partit no es va amagar a posicionar-se clarament a favor de Susana Díaz i mobilitzar la tropa.

Als socialistes els podria haver costat perdre definitivament el tren… Si fem cas a la darrera enquesta de GAD3, l’elecció de Pedro Sánchez confirma una recuperació en la intenció de vot que els permetria situar-se a 5 punts del PP i guanyar més d’un milió de votants, la major part usurpats a Podemos, que quedaria 8 punts per darrere del PSOE. Unes xifres que no es poden menystenir, més encara tenint en compte d’on venien.

La tossudesa per intentar controlar com han de ser les coses, en comptes d’analitzar com les volen les bases i la societat, és un error que gairebé tots els partits comenten: els vells i els nous. Són tics de vella política i gairebé tots en pateixen, tot i que uns més que els altres.

Exemples en trobem cada dia al diari… L’obstinació de Barcelona en Comú per la superilla del Poblenou malgrat l’oposició popular que desperta; la fixació del Grup Municipal Demòcrata de Barcelona per abanderar un debat, el del tramvia, que comunicativament els dóna pocs rèdits perquè no acaba de penetrar suficientment en la societat barcelonina ni en el seu electorat; el tancament de files dels populars envers la seva pròpia corrupció, que sorprenentment encara no els ha passat factura electoral però res és per sempre; o, una mica més llunyà en el temps, l’encaparrament de la CUP amb el bloqueig a Artur Mas i als posteriors pressupostos del govern de Puigdemont, una decisió en què van haver de recular ‘condicionadament’ empesos per la pressió dels seus propis votants, de la mateixa manera que l’executiva del PDeCAT s’ha hagut d’avançar a la previsible allau de les seves bases i ha decidit demanar a temps la renúncia a Germà Gordó, per coherència amb el discurs del nou partit. Aquí sí, han estat desperts.

En comunicació política el més important és reaccionar a temps, quan no reacciones el problema s’enquista i cada cop és més difícil baixar del burro i comunicar d’una forma creïble i eficient. Recordem, si no, alguns dels encaparraments que quedaran en la memòria de la història política del país, com els mítics “ha sido ETA” o els “hilitos con aspecto de plastilina”.

Escoltar, analitzar i comunicar. Aquest hauria de ser l’ordre, no l’invers. Sembla fàcil, oi? Doncs no ho és!