Demanem mesures per frenar les ‘fake news’

L’Associació de Comunicació Política de Catalunya (COMPOLCAT) demana mesures per frenar les fakenews

COMPOLCAT obrirà una ronda de contactes per tal de crear un grup de treball que estableixi recomanacions orientades a evitar la propagació de les notícies falses. La taula hauria d’estar impulsada, a més de per COMPOLCAT, pel Col·legi de Periodistes, el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya i les facultats de Periodisme i de Dret de les universitats catalanes.

COMPOLCAT proposarà que, a banda de les sessions de treball, s’organitzin diferents sessions monogràfiques en què el grup de treball s’assessori amb experts, com podrien ser membres dels diferents mitjans de comunicació, productores, agències, el CAC, plataformes (Facebook, Twitter, Google, Firefox…) i experts en xarxes socials, entre d’altres.

L’objectiu del grup de treball ha de ser enllestir en uns mesos un document que serveixi al Parlament de Catalunya de punt de partida. El document hauria de definir els antecedents i la situació actual, i fer una proposta dels diferents rols i responsabilitats dels diversos agents, tant mitjans de comunicació com plataformes digitals. COMPOLCAT creu que s’hi hauria de debatre la possibilitat de crear un òrgan de garantia de la veracitat en la comunicació publicada pels mitjans de comunicació.

COMPOLCAT creu que és urgent actuar de manera proactiva i no només condemnant les notícies falses cada cop que generen una situació de desinformació o de vulneració de drets.

Marta Royo: “Trump és un exhibicionista”

Reproduïm l’article de Marta Royo al seu blog de l’ARA.

Marta Royo

Ahir vaig tenir el plaer de participar a la xerrada sobre la comunicació política en la presidència de Donald Trump , “Sobreviure a la compol de Trump”, organitzada per l’Associació de Comunicació Política de Catalunya (COMPOLCAT) i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLPIS).

Vaig formar taula amb Carles Agustí, politòleg i president de COMPOLCAT, i amb Miquel Pellicer, periodista i autor del llibre La comunicación en la era de Trump, moderats per Rosa Mena, la responsable d’actes de COMPOLCAT.

La Rosa va fer de directora d’orquestra i nosaltres vam fer de músics. Crec que la melodia va sonar prou bé.

Vam estar debatent sobre la comunicació política (i no tan política) de Donald Trump durant el seu primer any de mandat. Recordeu que al gener ja va fer un any que presideix el país més poderós del món.

Vam parlar del fenomen Trump, de com comunica, de com fa (i no fa) política.

També de si va guanyar Trump o va perdre Clinton.

De com extrapolar la comunicació americana a Europa i al nostre petit país.

I de si els polítics haurien de ser més estratègics i no tan o només imatge/personatges mediàtics per apropar-se a les marques. Oferint valors, parlant en clau de benefici i buscant el seu avantatge diferencial versus la seva competència. Els polítics, com les marques, tenen competència. I cal diferenciar-se!

I al final, la gran pregunta. És realment Trump un fenomen tan innovador, o hi ha referents, com Berlusconi o, a Espanya, Gil y Gil: gent amb diners, coneguda abans per altres facetes, amb un llenguatge barruer i que un bon dia decideix dedicar-se a la política i per sorpresa de tothom connecta emocionalment amb els votants?

Està clar que Trump és un perfil atípic de polític. Un polític sense ser polític. Un empresari multimilionari. A banda de ser un personatge mediàtic, un showman, molt proper al luxe… jo fins i tot m’atreviria a dir que és un exhibicionista.

Per tant, és un polític molt diferent dels polítics que coneixem aquí.

Tot i les seves excentricitats, cal reconèixer-li els seus mèrits. És un home intel·ligent. Molt intel·ligent i brillant. I què ho té tot estudiat. A ell li funciona ensenyar-se tal com és. I des que és president dels EUA que encara li ha pujat més l’ego. I, per tant, encara es mostra més tal com és. Encara que una bona majoria dels americans (i no americans) el detestin. L’important, com en qualsevol marca, és que parlin de tu. No tant si bé o malament, sinó que en parlin…

Cal reconèixer que des del punt de vista de la comunicació és un home brillant. Per a mi, ho té tot estudiat. Tant la forma de comunicar com el tipus de missatges que emet. És un heavy user de les xarxes socials (sobretot de Twitter). S’hagués imaginat el Sr. Twitter que el president dels EUA seria un dels usuaris més grans d’aquesta xarxa?

Tot i que les comparacions són odioses, estaria bé extrapolar i imitar allò que Trump ha fet bé. Crear-se una imatge i seguir-la al peu de la lletra en tot el que fa. I treure’n profit de les noves eines de comunicació que ens ha posat en safata el Segle XXI. Té una claríssima estratègia de comunicació. Funciona, creieu-me!

Aquí a Catalunya tenim exemples de partits polítics que comuniquen molt bé o que són molt innovadors en la seva comunicació, i d’altres que s’han quedat atrapats al segle XX. No entraré en noms. Però tots sabreu de qui parlo quan penso en aquells polítics encotillats que no es belluguen del faristol o aquells polítics que s’acosten al poble per escoltar i mirar d’aportar solucions. I que, a més, ho comuniquen. I la comunicació la fan molt bé.

Comparteixo algunes curiositats que van sortir ahir a la ponència, dignes d’estudi. Sabies què…

  • Trump té dos perfils, un de personal (@realdonaldtrump, ell tal com raja) i un d’oficial (@potus)? En el seu, només segueix 45 persones, perquè no li agrada llegir. Per tant, és dels que només s’escolta…
  • A la web de Trump hi ha un apartat per comprar tot el seu marxandatge amb el seu lema Make America Great Again?
  • Durant un any ha tingut ja tres directors de comunicació?
  • La majoria dels tuïts se’ls escriu ell directament, i la majoria també els escriu ell tal com li surten?
  • Trump és el que va ajudar a popularitzar el terme fake news (notícies falses) per referir-se a aquelles notícies que ell considera falses? Per descomptat, fent servir Twitter per donar-les a conèixer i convertint-se alhora en un gran amant i creador de fake news. Segons ell, així la gent parla del país i es poden aportar solucions…

Ja ho sabeu, diferenciar-se i comunicar. I, en política, també!

 

La comunicació de Trump, a debat

L’Associació de Comunicació Política de Catalunya (COMPOLCAT) i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLPIS) han organitzat conjuntament una xerrada sobre la presidència de Donald Trump i la comunicació política, sota el títol: “Sobreviure a la compol de Trump”.

Els ponents Miquel Pellicer (periodista i antropòleg),  Marta Royo (Publicitària i economista) i Carles Agustí (president de Compolcat), moderats per Rosa Mena, responsable d’actes de Compolcat, han analitzat l’estil comunicatiu de Donald Trump i els reptes que planteja per als professionals de la compol. L’acte ha estat presentat pel degà del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, Jordi Pacheco. 

A la taula rodona s’ha parlat del darrer llibre de Miquel Pellicer, “La comunicación en la era Trump”. Alguns temes que s’han posat sobre la taula ha estat el personalisme del nou president dels Estats Units, el seu menyspreu als mitjans de comunicació, la seva confusió entre família i Estat, l’absència d’estratègia política, el seu estil de govern, les xarxes socials, l’ús de la big data, la campanya electoral i Hillary Clinton, entre d’altres temes.  

 

Sobreviure a la compol de Trump

El proper dimarts 27 de febrer us esperem per debatre sobre la comunicació política del president dels Estats Units.

Compolcat organitza el proper 27 de febrer a les 19.30h l’acte obert “Sobreviure a la compol de Trump”, a la seu del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (Colpis).

Els ponents Miquel Pellicer (periodista, antropòleg i autor de “La comunicación en la era Trump”), Anna Molas (assessora en comunicació política catalana i americana) i Carles Agustí (president de Compolcat) analitzaran l’estil comunicatiu de Donald Trump i els reptes que planteja per als professionals de la compol. L’acte, d’entrada lliure, serà presentat pel degà del Colpis, Jordi Pacheco, i moderat per la consultora en comunicació estratègica Rosa Mena.  Us animem a venir i participar-hi!

⇒ Roger de Llúria 155-157, entresòl 1a. Barcelona

Compolcat explica el calendari de constitució del Parlament i d’investidura

Guillem Clapés, vicepresident de Compolcat, va participar el dia 15 de gener al programa Badalona 360, de Badalona TV, per parlar sobre el calendari de constitució de Parlament i d’investidura.

Clapés també va explicar com es distribueixen els diputats a l’hemicicle, la composició de la Mesa i la casolística amb què ens podríem trobar davant una investidura en absència del candidat. Recuperem el vídeo del programa!

Compolcat ingressa a l’IAPC

L’Associació Catalana de Comunicació Política (Compolcat) ha ingressat formalment com a membre de la International Association of Political Consultants (IAPC) en el marc del 50è congrés internacional que l’associació celebra aquests dies a la capital d’Islàndia, Reykjavik.

L’IAPC és l’organització internacional que representa els consultors en l’àmbit de la comunicació política i que agrupa professionals de tot el món.

L’elecció d’Islàndia com a seu del seu 50è congrés no és casual, ja que és un símbol del diàleg. De fet, a Reykjavik va començar formalment el desgel polític de la guerra freda amb la mítica reunió i encaixada de mans entre els aleshores líders dels Estats Units, Ronald Reagan, i de la URSS, Mijaíl Gorbachov.

Compolcat ha estat convidada al congrés per tal de parlar de l’estratègia comunicativa i política de les parts en el procés d’independència de Catalunya, en el marc de la sessió sobre moviments de massa que s’hi ha celebrat.

La presència de Compolcat a Reykjavik s’ha completat amb l’ingrés formal de l’organització a l’IAPC, cosa que permetrà el seguiment i la participació en les seves activitats i un ventall d’informació i oportunitats en exclusiva per als socis de Compolcat, que d’aquesta manera fa un salt qualitatiu i entra en l’esfera internacional en la seva tasca d’anàlisi, innovacio i millora de la comunicació política i de la política, amb l’oferiment de nous canals i oportunitats als professionals catalans del sector.

Quan els aparells fan el sord, s’equivoquen

Per Meritxell Doncel Vidal

Les enquestes ja ho deien just abans de les primàries socialistes: la major part dels votants del PSOE preferia a Pedro Sánchez. Però l’aparell del partit no es va amagar a posicionar-se clarament a favor de Susana Díaz i mobilitzar la tropa.

Als socialistes els podria haver costat perdre definitivament el tren… Si fem cas a la darrera enquesta de GAD3, l’elecció de Pedro Sánchez confirma una recuperació en la intenció de vot que els permetria situar-se a 5 punts del PP i guanyar més d’un milió de votants, la major part usurpats a Podemos, que quedaria 8 punts per darrere del PSOE. Unes xifres que no es poden menystenir, més encara tenint en compte d’on venien.

La tossudesa per intentar controlar com han de ser les coses, en comptes d’analitzar com les volen les bases i la societat, és un error que gairebé tots els partits comenten: els vells i els nous. Són tics de vella política i gairebé tots en pateixen, tot i que uns més que els altres.

Exemples en trobem cada dia al diari… L’obstinació de Barcelona en Comú per la superilla del Poblenou malgrat l’oposició popular que desperta; la fixació del Grup Municipal Demòcrata de Barcelona per abanderar un debat, el del tramvia, que comunicativament els dóna pocs rèdits perquè no acaba de penetrar suficientment en la societat barcelonina ni en el seu electorat; el tancament de files dels populars envers la seva pròpia corrupció, que sorprenentment encara no els ha passat factura electoral però res és per sempre; o, una mica més llunyà en el temps, l’encaparrament de la CUP amb el bloqueig a Artur Mas i als posteriors pressupostos del govern de Puigdemont, una decisió en què van haver de recular ‘condicionadament’ empesos per la pressió dels seus propis votants, de la mateixa manera que l’executiva del PDeCAT s’ha hagut d’avançar a la previsible allau de les seves bases i ha decidit demanar a temps la renúncia a Germà Gordó, per coherència amb el discurs del nou partit. Aquí sí, han estat desperts.

En comunicació política el més important és reaccionar a temps, quan no reacciones el problema s’enquista i cada cop és més difícil baixar del burro i comunicar d’una forma creïble i eficient. Recordem, si no, alguns dels encaparraments que quedaran en la memòria de la història política del país, com els mítics “ha sido ETA” o els “hilitos con aspecto de plastilina”.

Escoltar, analitzar i comunicar. Aquest hauria de ser l’ordre, no l’invers. Sembla fàcil, oi? Doncs no ho és!