ComPolCat a Brussel·les

El passat 15 i 16 de novembre, Compolcat va assistir al congrés de comunicació “Politicians in a Communications storm” organitzat per la Direcció de Mitjans de Comunicació del Parlament Europeu on agrupà a periodistes, bloggers i experts en comunicació de tota la Unió Europea. El congrés tenia com objectiu abordar l’ús de les xarxes socials com a mitjà d’interacció amb els joves europeus.

L’acte va ser inaugurat per la vicepresidenta responsable de les polítiques de comunicació i informació del Parlament Europeu, la irlandesa Mairead McGuinness i del responsable de mitjans de comunicació i portaveu del Parlament Europeu, el català Jaume Duch.

En la primera jornada van haver diverses taules de debat. Una primera amb parlamentaris europeus, on ens van exposar la seva relació amb les xarxes socials i quina visió tenien de la comunicació amb els ciutadans, en especial amb la generació millenial, i la contínua lluita amb la desafecció política i abstencionisme per part dels ciutadans més joves. La segona taula va anar de la mà dels tècnics del Parlament Europeu, sobre l’ús de les noves xarxes socials, com instagram o snapchat, així com eines com Facebook Live, molt utilitzada en les comunicacions del Parlament Europeu per buscar el contacte amb els més joves des del directe.

La segona jornada, va ser inaugurada per Sylvie Guillaume, europarlamentària socialdemòcrata francesa i responsable de les polítiques d’informació i comunicació des de la vicepresidència. En la primera taula, es va fer una lectura crítica dels últims grans esdeveniments polítics com les eleccions americanes, el Brexit o Referèndum per la pau a Colòmbia de la mà de Matt Rogerson, Director de polítiques públiques al The Guardian, Lance Gould, Editor per projectes especials al Huffington Post US i Eduardo Chiliquinga, Secretari General del Parlament Andino.

El periodista americà exposà quines han estat els tres punts claus de comunicació política digital de la campanya americana:  La segmentació de Facebook, entenent que les notícies i informació política que aparegui al perfil serà seguint els patrons dels teus gustos i interessos, fomentant que estiguis sempre en el mateix espiral d’informació. En la mateixa línia seria el segon supòsit on s’entén que la informació que puguis compartir o debatre amb els teus amics, les teves relacions socials, seran en la mateixa tònica, alimentant aquest espiral i creant aquest món endogàmic. Finalment, l’últim punt que defensa Gould, seria la viralització de les noticies per xarxes socials que en ocasions comporten informació errònia o falsedats i són igualment compartides sense contrastar; comportant que les afirmacions falses siguin virals mentre que les verificacions no.

D’altra banda, Rogerson, aportà diverses dades sobre quina era la percepció dels britànics en temes polítics i ho contraposava amb les estadístiques reals. Així exposava que en la percepció en quant a diversitat de la població, la visió dels britànics eren que hi havia 25% de musulmans, 34% de cristians i un 31% d’immigració, mentre les dades estadístiques mostren unes altres xifres: 5% de musulmans, 59% de cristians i 13% d’immigrants. Mostrant així l’ús que se’n va fer en la campanya de les percepcions i inseguretats dels ciutadans i alimentant-les sense contrastar-les amb les dades oficials, apel·lant a una de les emocions més profitosa en campanya: la por.

La segona taula, es va enfocar a un debat sobre els mitjans digitals i els mites i la propaganda que l’engloben. Aquesta va comptar amb Romain Pigenel, assessor de discursos del President francès François Hollande, Susanne Kiefer, membre de EastStratCom del serveis d’accions externs europeus, Kerek Robertson, responsable de social media a la BBC i Sean Evins, EMEA manager a Facebook. En aquest bloc, es va debatre l’ús de xarxes socials i la desinformació, en aquesta línia Kiefer explicava quin eren els mitjans digitals de la UE per combatre la desinformació i la propaganda atribuïda a Rússia. D’altra banda, Evins aportava la visió i dades sobre la utilitat de Facebook en contextos electorals. Explicava com l’objectiu de Facebook és apropar persones, incloent polítics i ciutadans, crear una àgora de debat.

Finalment, l’última taula de debat va comptar amb Hiren Joshi, assessor en mitjans digitals del Primer Ministre Indi, Carlos Fernández Guerra, actual Director de Social Media a Iberdrola i antic estratega de xarxes socials de la Policia nacional espanyola i Philip Mueller, professor en estratègia i director per Europa central i de l’est a CSC, on es va debatre sobre l’estratègia cara els mitjans digitals. Així, Fernández, exposà la seva visió d’èxit de l’ús de les xarxes socials, apostant per l’adaptació del missatge, el valor afegit, superar les expectatives i arriscar-se. D’altra banda, Joshi, explicà els diversos sistemes de comunicació amb els que compta el Primer Ministre Indi, Narendra Modi, amb 24M de seguidors a Twitter i 37M a Facebook i amb una aplicació de seguiment al polític totalment individualitzada a l’usuari.

En global va ser una reunió molt profitosa d’experts del sector, que va permetre aprendre sobre noves eines i experiències en comunicació digital. Com a dada curiosa, el hashtag de l’acte #PICsocial va ser tendència a Bèlgica, Suècia i Espanya, sent les fotografies dels cupcakes les imatges més compartides a les xarxes, donant així una lliçó més: Que oferir esmorzar als teus assistents no sigui només alimentar-los, sinó oferir objectes i ganxos amb els quals participar i augmentar visibilitat.

xarxes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada