“Canvi i transformació dels partits polítics”, per Carles Agustí

Bon dia! Compartim íntegrament l’article de Carles Agustí publicat el passat 25 d’abril al seu blog del Directe.cat, director del Govern Obert de la Diputació de Barcelona i president de Compolcat.

CANVI I TRANSFORMACIÓ DELS PARTITS POLÍTICS

Els resultats de la primera volta de les eleccions franceses són una mostra més del canvi i evolució en el sistema de partits que està havent a tot el món democràtic occidental. Una vegada més es produeixen uns resultats on els partits tradicionals són escombrats, i apareixen noves opcions, normalment lligades a un concepte de canvi o transformació, no necessàriament lligades al caduc i tradicional concepte dreta – esquerra. Algunes d’elles sorgides pràcticament del no res, com va ser Podemos a Espanya o ara ha estat En Marche de Macron a França, o en part Trump als Estats Units, on va anar bastant més enllà del Partit Republicà que al final majoritàriament li havia retirat el suport.

Un dels aspectes interessants d’aquest canvi de cara del sistema de partits a les democràcies occidentals és el trencament, com comentàvem, de l’eix dreta – esquerra, segurament segueix sent vàlid, però ell sòl no explica, ni de lluny, la realitat política. Primer perquè la complexitat és molt més gran que aquesta realitat binària, hi ha comunistes, post comunistes, liberals, neoliberals, democristians, conservadors, socialistes, socialdemòcrates i vàries combinacions entre aquestes diverses famílies ideològiques. I en segon terme perquè apareixen nous eixos que expliquen tant o més aquest fenomen, com l’eix globalització – antiglobalització, proteccionisme – lliurecanvisme, europeisme – nacionalisme propi, a favor immigració – contra immigració i en alguns països eixos addicionals com a Catalunya l’eix independentisme – unionisme.

I perquè està passant tot això?, doncs perquè la societat ha canviat molt, poc te a veure a l’estat espanyol per exemple, aquella societat dels anys 80, de democràcia recent, formació justeta, no involucrada políticament, amb l’actual, la dels milenials, la tecnològica, formada, inquieta, madura democràticament, que vol saber i participar clicant opcions als ipads, mòbils o ordinadors. Davant de tots aquests canvis, tant administracions públiques com partits polítics (que són els qui les dirigeixen) han reaccionat amb lentitud, inclús incredulitat, creient que eren fenòmens passatgers que passarien per tornar a la “normalitat” de la que tant els costa sortir. Sumem-hi a això la greu crisi que hem travessat i que ha canviat tant la composició com la percepció de la societat en moltes capes d’aquesta, i la manca de resposta que en molts aspectes hi ha hagut per part dels governs i la política en general, per no parlar de la corrupció, malaltia interna de la política que ha accelerat aquest procés de crisi.

Com afrontar-ho? Primer de tot no negant aquesta realitat, per després estudiar-la, i més tard posar en crisi, perquè no, la tradicional organització de les administracions públiques i dels partits polítics, per adaptar-la a les demandes i necessitats de la societat actual, amb estructures més flexibles, més horitzontals, estructurades per projectes, i administracions també més flexibles, tecnològiques, adaptades al món de les dades, que treballin per objectius i on el mèrit i capacitat personal tingui molt més projecció. I sobretot oberts, a l’opinió i també a captar el talent i coneixement que resideix en la societat.

El diagnòstic és clar, i ve recolzat per pràcticament cada contesa electoral que hi ha, els partits polítics que no vegin i reaccionin davant d’aquests canvis, simplement seran substituïts per altres.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada